dimarts, 16 de març de 2010

A Montserrat sense cadenes

Components de la colla van participar el dissabte dia 13 en una sortida desde Olesa de Montserrat fins a Manresa atravesant el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat pel Torrent de la Diablera. No cal dir que l'estat del terreny amb zones amb quasi mig metre de neu van fer les delicies de la colla. I tot sense cadenes...


Mes informacio i track: Clica aqui









Crónica d’una Caminada Pedalada anunciada
Feia dies que la portàvem al cap...

La volta a Montserrat va quedar avortada la setmana passada per qüestió d’horaris però potser vist el d’avui  mes valia la pena haver-la fet…. I no ho dic per res,no, la nevada de dilluns a tota Catalunya feia presagiar que aquest dissabte tampoc seria el dia d’aquesta sortida, però al final les ganes d’una aventura amb neu, i potser la insensatesa del grup va fer que al final es decidís tirar-la endavant, tot i que fins a ultima hora i va haver-hi conats de deserció per part d’alguns membres de la colla.
         El dia comença d’hora, el tren sortia de l’estació a les 6.44 un nou mitja de transport experimentat per part d’aquesta colla. El bon humor esclata de bon principi, ningú sabia com treure el bitllet,ni que pagar, algun que altre ensurt quan el tren arrenca, les bicis sense col·locar adequadament… be això apunta be…
         A mig camí se’ns afegeix el promotor de la disbauxa, el Pep. Arribem a Olesa i esta clar que abans de pedalar hem de fer el cafetonet, si no els McLaren no arrenquen i es queden als boxes mes adormits que l’ Os yogui hivernant…
         Sobre les 7,30 es comença a pedalar i ja de bon començament es denota que l’aventura esta servida. Rampes dures que fan treure el fred de les orelles, arbres caiguts per la nevada al mig del camí, jocs amb trialeres inventades…el pique sempre present…vull dir omnipresent…fins i tot un refredat que es cura pel camí….
         Sense masses problemes ens fem la foto de rigor a Collbato, tantes vegades que hi he passat i encara no havia vist mai el nucli antic. El camí es torna sinuós i cada vegada mes blanc, blanc neu…No encara no tenim cap espònsor de sabó…
         El Bruc, parada de repostatge, no hem fet massa km  però el desnivell augura que avui patirem ,per tant mes val omplir el dipòsit.
          Els Red Bull com sempre els que tenen el dipòsit mes gran, collons que costa d’omplir, els Renault no es queden enrere fent pacte i per si de cas, el BMW i el Ferrari s’hi afegeixen. I Com es habitual els McLaren  a la seva…..
         Benzina de molt octanatge amb additius afegits, i llestos per la segona manega. A les primeres de canvi la primera derrapada, corriol glaçat,neu xafada i arbres impossibles de passar si tens el que alguns ja estan pensant.
         Els additius fan la seva funció però aviat perden l’efecte degut a la duresa del terreny. La pujada no es de gran pendent però la neu i el glaç la fan quasi impracticable, fins que… una baixadeta ,  no augura res de bo, però es disfruta com la canalla, les derrapades son continues, les caigudes per sort ben esmorteïdes, i ja esta servida la batalleta.
          A veure,que havíem de fer pel camí de les batalles on el nostre il·lustre Timbaler del Bruc va fer recular a tot un exercit? Doncs això, una batalleta de boles de neu ,les rialles sonaven tant fortes com el timbal i de ben segur que els francesos tornen a estar ben acollonits .
         Sort del bon humor de tota la parrilla, per que s’han de tenir mes que algunes coses que de vegades es nomenen per fer  el Torrent de la Diablera en aquestes condicions. AAAAhhhhhhhhhhhh si no fos per les vistes del Pla de Bages nevat…..
         Arribada al Serrat de la Portella. Avui el circuit estava gravat a la memòria, sense dubtes els Red Bull agafen la davantera  però en un despista ens passa el cotxe de seguretat,un individu motxilero que devia pensar on van aquests Formula Ones.
         I les indicacions del cotxe de seguretat no es fan esperar.
          Asfalt no apte. Calçada estreta i transit en les dues direccions. Nomes 4x4. Que passa aquí?  I es clar els comentaris estan servits… si busqueu un corriol esta mig metre per sota…
         Els nostres bòlids tocaven amb la panxa a terra i no hi havia mes solució que carregar-lo a la esquena. Amunt i…  avall   ¡!!
         Com s’havia de donar ànims a tant desballestada carrera, ens miràvem les meravelles d’una muntanya màgica, singular i moltes vegades oblidada per aquest grup. La Roca foradada, La Cadireta,El Bisbe…
         Jajaja si el que ens faltava, fer penitencia. De genolls , panxa enlaire, capbussats, cul a terra i l’única  pregaria que es murmurava, entre rialles i esbufecs era ,espectacular, no ho tornarem a viure mai mes això, impressionant, sortida per bojos…
   Punt d’inflexió. Final de trajecte 4x4. Però….. canvi de pista. Circuit no apte per les condicions actuals dels Formules One.
         La benzina escasseja. Els Mclaren com que reposten poc els primers a notar-ho. Parada tècnica dels Renault per la transmissió . Els Ferrari avui impressionen amb el cabalatge. El Red Bull per primer cop abandona a mitja cursa…. Be voluntàriament no els hi fa falta mes títols per guanyar el campionat.
         I el BMW  malgrat haver sortit amb el motor desajustat,  com sempre lluitador, incombustible.
         Per fi la meta, els bòlids estan que fan pena, i els seus pilots tot i que cansats orgullosos de haver assolit una nova fita. Parada a boxes i posada a punt per la pròxima.
         El mèrit,avui pel creador del circuit. Un circuit que inclou de tot i això fa que sigui un dels millors del campionat, però molt de mèrit també pels professionals del volant que avui han lluitat contra tot el que se’ls hi posava davant.

2 comentaris:

  1. Hola Nois, ja ho veieu, les 3/4 de 7, amb tot a punt per anar a Olesa i pujar pel parc, i... PLOU!!!!! Cagumlolla!!!!!! en fí, queda per un altre dia. Ja he vist la mega superproducció de Litolliwood, pel que fa al film, em sembla innovador, curiós, ben pensat i ben encertat. La veritat que fa pesigolles als ulls, per om que sigui practicant de montanya, al veure aquest video ens tindrà enveja, segur!!! Pel que fa a la sortida, ara et mires el video i entra una mena d'anyorança, semblant a un sentiment que és pateix quan un mira fotos d'unes vacances de quan era nen... ho veu molt enllà en el tems, irrepetible, i només ens pot quedar la sort de saber, que jo ho vaig fer i envoltat de grans amics!!!... and the winner is.... the bikers!!!!!

    ResponElimina
  2. Es fàcil fer videos amb aquest material de primera categoria. El que si es cert es que a mi m'entra no se que quan el veig i recordo les vivències que vàrem passar junts pedalant, caminant, menjant.
    Espero poder muntar molts mes vídeos com aquest gracies a vosaltres que en sou els protagonistes de veritat.

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.