diumenge, 28 de març de 2010

Coaner Versió 2010




   Coaner.... Molts records d'edicions passades, tant diferents unes de les altres. Enguany incorporàvem trams nous, i un toc aventurer per allò de la desconeixença. Record de participació i això que ens han fallat la Betty, el PepPont i el Jaume per diferents compromisos.
   Sortim set de Manresa a un quart de vuit, el dia s'ha llevat fresquet amb un vent molest.
   Anem direcció Santpedor i just a la primera variant de l'any passat ja es senten els primers renecs. Amb el que ens espera i que fem marejant la perdiu ( be s'ha dit d'altre manera que millor no mencionar). Una provatura fallida del Gepet ens fa recular una baixada amb fort desnivell  que evidentment del reves es pujada amb fort desnivell. Algun que altre tram nou sense masses complicacions i ja ens veiem arrencant les primeres suors al primer entrebanc del dia, l'ascens al Costafreda. L’experiència ens fa retallar un repatxo impossible,i a d'alt la foto del Puigmal amb Suria baix.
   El Gepet s'havia inventat una nova arribada a Coaner intentant solucionar el mal tràngol de l'any passat i ha resultat un camí mes assequible i entretingut però no exempt de sorpreses. Carregada d'aigua a la Font del Ferro.
   Arribada a Coaner i l'esmorzar. El bocata de truita de patates aquest any era mes petit, i el Pare Camps ens sorprèn amb un assortiment de olives i pepinillos i coliflor confitats. . El Primo amb una caixa de galetes. 
Ara entenc els renecs d'abans per que amb el tupeware i el termo  el PC mes que una motxilla necessitava un remolc.
   El San Miquel es feia càrrec de l’acompanyament del cafè, ummm que bo el cafè que ens prepara la Mercè. Mentres esmorzàvem se’ns ajunten els Xaviers que baixaven de Sant Mateu. Raget de Magno i milles per endavant.
  Els puja baixa, mes puja que baixa que ens obliguen a parar per treure roba. Molta aigua a la Riera de Coaner. El Pollastre comenta que no havia vist mai tant d’aigua. Em sembla que ens mullarem els peus... efectivament.
   Molts arbres caiguts per la nevada i també molts rocs al mig del camí.
   Anem tragant pista i el Gepet comenta als nous l'ultima pujada de quatre kms a una mitja del 10% per arribar fins d'alt la serralada de Castelltallat. Tots en plan reservon... A cada repatxo anaven demanant  Ja es aquí? NO ja us avisaré... tranquils. Tot just comença el calvari quan.... eiiiii que el Xavi no ve, i el San Miquel diu que el va buscar. Comentari obligat, ara haurem d'anar a buscar dos. Mentres esperem comentem coses dels Tracks del Dimoni, i per fi apareix el Xavi amb el San Miquel. Es veu que tenia presa per començar el calvari i havia trencat abans d'hora en un petit despista.
   S’arriba d'alt i els Xaviers decideixen abandonar-nos. El Xavi va tocat, feia dies que no pedalava. El 0,0 va rellepant tota l'aigua dels bidons. Si, si  aigua....
   Iniciem el descens per un tram nou, mes tècnic, mes entretingut, no tant ràpid i amb algun susto pel mig.
   Desprès de molt baixar el Salva diu Això es una ensarronada del Gepet, Estem entre muntanyes. Com això sigui veritat li tallo els.... diu el Primo. i el PC conclou I jo t'ajudo.
Però per fi arribem a la pista que baixa de Sant Mateu i tothom veu el cel quan sap allà on es troba.
   El Gepet s'inventa un corriolet. On vas? Que fots??? Es per aquí contesta el Gepet.
Estàs segur? Vols dir? Serà Conya No?  El Gepet no diu res i continua pedalant, gir a l'esquerra i aiiiiiiiiii !!! Quan vegin això em mataran, puja i puja i puja. Això ha de baixar, Canet de Fals esta allà baix.. diu el Gepet Si,Si , això es el que sento desde fa estona comenta el PC.
i per fi la baixaaaaaaaaaaaaaaaada. Però el Salva trenca l'optimisme. Però si encara falta pujar el Montconill. Doncs si. Ehhhhh para a la font que anem secs. I el 0.0 Torna a omplir bidons. No se que farà quan arribi el Juliol!!!
   Com un llamp arribem a Sant Joan i pssssssssssss, La roda del Guile. Si tingues tanta sort amb la primitiva estaria forrat. Reparem i en marxa. Ens deixa el Toni i el Sant Miquel que va per carretera, son tres quarts de tres. El Guile direcció a la presó ?¿?¿¿
   La resta pel Poal on el Primo ens abandona.
   El Gepet per solidaritat acompanya al Salva i al PC. Si m'acompanyes fins a casa et convido a birra. Fet !!.
   Quan arribem la tasca esta oberta. Anem a la Tasca? Val. Nomes 15 minuts. Una cerveseta fresca ben guanyada. 
   Han estat 63 kms amb un AC de 1589 mts en 5 hores 15 minuts de pedalada.
   Sens dubte Coaner es la ruta que mes bones vibracions ha donat en totes les edicions

7 comentaris:

  1. El video del Coaner molt i molt guay

    ResponElimina
  2. Bé ja veig que aixo funciona.

    El dissabte vinent que el Jepet ens prepararà una nova excursió jo proposo fer una semblant a la del Montcau o la del Coaner per tornar a portar "L'entrepà" i poder pendre el cafè de "LA MERCÈ" i que el Josep portarà tal com DEU mana.

    ResponElimina
  3. Aquest cap de setmana el Carles ens a preparat una bona sortida, aquesta de Coaner jo es la segona vegada que la faig, gràcies a la dedicació del Carles, em anat fent variants fins arribar a lloc, semblava tant mateix una altre sortida, encara que alguns dels camins ja els havíem fet, la recompensa de la sortida un bon esmorzar de entrepà amb olives, cogombres i col i flor confitat i un cafè digne de ser mencionat, acompanyat per un bon raig de Magno i unes bones galetes de xocolata, i el mes important de tot es el bon rollo que ens va envoltar tot el dia, (nomes una petita puntualització el Pare Camps va rondinar una mica però es clar amb el pes del t’ermo de cafè el tuper d’olives i el seu espectacular entrepà de truita de patates huuuummm). Una llàstima que la nostre barrufeta i el nostre amic Pep Pont no vinguessin, en fi una altre de les nostres sortides que recordarem.

    Pep.

    ResponElimina
  4. La Barrufeta va fer campana... però veient aquest video se li posen les dents llargues. Moltes felicitats a tots per la fita asolida i menció especial per el nostre Webmaster i guia que cada vegada ens sorprén més.

    ResponElimina
  5. Caram quanta aigua aquest any. Esteu fets uns maquines.
    Fins aviat.
    Agustí

    ResponElimina
  6. Bé, vist el que he vist, les millors sortides que fa la colla, son quan el Pep Pont no hi és!!!! no sé com agafar-m'ho, ;-)

    Em sembla que aquesta sortida ha estat de "oscar" al mejor Guión y Dirección, en fí, haurem de sobornar algú... jejeje!! Felicitats cabronets!!!!!!

    ResponElimina
  7. Home Pep gracies, pero la de Montserrat va ser molt autentica. Veient el video m'entra un yuyu que no vegis. Te quelcom de molt especial.

    ResponElimina

Qualsevol comentari fora de to o irrespetuos serà esborrat directament sense previ avis per l'administrador del Blog.